8 de maig de 2014

Passeig sota la pluja. *Aportació a Relats Conjunts Abril*

Leonid Afremov, oli sobre llenç
.... en Pascal ,  estava molt content.... i nerviós i atabalat i estressat ! . Jove i molt tímid , sobre tot amb les noies, però un tros de pa.... com li deia sempre l'àvia , havia aconseguit un fet sorprenent a la seva jova vida, quedar amb una noia !!  Wow !! Saltava d'alegria només de pensar-ho.  Un amic seu el va convèncer d'apuntar-se a una web de contactes i va fer amistat amb una joveneta, la Mimi ! . Només s'havien escrit per xat i algun correu electrònic , però no s'havien enviat cap fotografia ; a la web , en Pascal hi tenia la foto del Harold Lloyd , entusiasta com era del actor i la Mimi , la de l' Audrey Hepburn , fet que li va cridar la seva atenció al primer instant. Aixi doncs , no sabien del cert com eren físicament, tret d'alguna descripció una miqueta arreglada....  
  Havien quedat a la parada de autobusos 26 ,  al Boulevard des Amoureux , un lloc que hi trobava adient.  Una hora abans de la cita a cegues , en Pascal ja va marxar de casa per anar cap a la parada, feia un dia esplèndid , amb un sol radiant, tot i que ja era finals d' Octubre.... Arribà a la parada amb quaranta minuts de antelació .... seguia nerviós i espectant, mirant un cop i altre el seu rellotge, no es veia a casi ningú pel carrer.... de cop, el cel es va ennuvolar força ràpid, núvols negres que en un no res es van fer amos del cel i , com podeu sospitar, la pluja no va trigar gens ni mica a aparèixer .... En Pascal, aixoplugat al banc de la parada i a cobert, per sort ! de l'aigua... va fer un gest de resignació..."caram, ara tenia que ploure !" es va dir ....però va pensar, que amb la pluja, aquell passeig llarg , amb plataners a banda i banda, que ara tenien uns colors ocres  magnífics i que lluïen d'allò més amb l'ajuda dels fanals, que ara s'havien il·luminat ...feia d'aquell lloc una imatge molt romàntica i que estaria molt be passejar sota la pluja amb la seva desitjada Mimi.
  Anava imaginant la trobada i pensant en quines coses li podria explicar a la seva nova amiga, quan de sobte un jove, apressat pel xàfec d'aigua que feia , va córrer a  arrecerar-se al banc de la parada. Els dos joves es van mirar i van exclamar Pascal ! ...  Pascal ! anomenant l'un a l'altre , què hi fas per aquí ?.... El Pascal nouvingut, va dir que aixoplugar-se de la pluja, que l'havia enganxat de sobte ... i el nostre tímid Pascal, va voler dissimular, dient el mateix.... mentre es deia a si mateix " quina mala sort, ensopegar-me ara amb aquest poca-solta  .... ja es casi l'hora !  quina situació més ridícula ! ..."  I dit i fet ! .... al moment de girar la mirada al carrer, que una noia sota un paraigua de colors grocs i taronges , va  dirigir-se cap el banc on seien els dos amics.  Espolsà una mica el paraigua i el va plegar , estava radiant , tot i que la pluja havia fet de les seves en el seu pentinat , i per las presses o per la timidesa, dues roses de color van aparèixer a la seva cara.... un segon més tard , va mirar als dos joves i amb un fil de veu, va preguntar " Pascal ? "  ....un altre segon de silenci.....   el tímid Pascal no es decidia què fer...quina situació !!.... finalment, anava a fer un gest d'acceptació amb el cap , quan l'altre Pascal, aixecant-se de cop del banc, amb un somriure als llavis va dir " Oui ! c'est moi !! ...et vous ?? "....a lo que la noia, va respondre " Mimi ....vous êtes plus beau que vous avez dit ! " .  Davant l' atordiment de'n Pascal tímid , que no es creia el que passava, l'altre Pascal , obrint de nou el paraigua de la Mimi i passant un braç per la cintura de la noia, que va somriure-li davant el gest, van sortir de la parada caminat ben abraçats carrer avall, sota la pluja....tal i como havia imaginat que faria el nostre Pascal, fins que es van perdre a la vista.
   Sol i completament atordit pel succés,  es va aixecar amb resignació del banc, havien passat gairebé vint minuts ... aixecà la mirada al cel, feia cinc minuts que havia deixat de ploure i els núvols negres començaven a retirar-se , deixant pas a un cel blau i nítid i poc a poc el sol va tornar a aparèixer ....ves per on, tornaria a fer un dia radiant ! 
   De tornada a casa, va pensar en què faria .... si li diria a la Mimi o la deixaria per la Annabelle Lee , que un cop li havia picat l'ullet i que li semblava que era de Barcelona i allà el temps , era molt més assolellat......  

Blue instant. 

24 comentaris:

  1. Què bo el teu relat!!
    Doncs res, aquí ningú hi va perdre, cadascun pel seu costat i "a otra cosa mariposa"!! ☺
    En aquest cas no puc dir que ser tímid li hagi suposat cap problema greu.

    Aferradetes! ☂

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els tímids ja hi estem avesats a coses aixi.... ; ) però va fer be a obrir-se noves expectatives, crec jo !
      Una abrasada lluneta !!

      Elimina
  2. hehe, jo crec que la Mimi se n'adonarà que ha pescat un altre Pascal; quan comencin a parlar segur que l'enxampa! I llavors li escriurà i li dirà que l'altra còpia de Pascal no li va agradar gens. M'ha fet somriure la situació, m'ha recordat un capítol de Plats Bruts en què passa una cosa similar, en López coneix una noia pel xat i en comptes d'ensenyar-li una foto seva, li passa una foto del David. En la teva història és l'atzar qui li juga una mala passada al pobre protagonista. Però la pròxima vegada, per si de cas, que s'inventi un nom que no tingui cap conegut seu ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser succeeix aixi, Sílvia ... o potser li agrada més el nou Pascal, tant atrevit ! jejejej..... l'amor es molt estrany i ens fa fer coses inesperades . També veig que aquestes situacions , son més corrents del que pensava ! jejejej a Plats bruts, també ?? ostres !!! per si de cas, li donaré el teu consell pel nom , li anirà bé !!
      Bon cap de setmana, senyoreta !!

      Elimina
  3. Fins que no tingui res assegurat val més que s'ho faci amb les dues....malgrat la distància.

    ResponElimina
    Respostes
    1. em sembla que si no s'espavila..... ni amb l'una ni amb l'altre, Joan ! heheheh

      Elimina
  4. Trobo que és prou resignat, en Pascal amb un pam de nas. Molt ben explicat, Artur

    ResponElimina
    Respostes
    1. S'ho va prendre amb filosofia, el noi, tens raó !
      Gràcies Loreto !! Bon cap de setmana !!

      Elimina
  5. Ai! Pobret quina peneta m’ha fet, Això si estic amb en Joan, que vaig fent amb les dues fins que no tingui res segur ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bruixeta !....ja li podries fer un encanteri màgic, al pobre noi, que l'espaviles una miqueta !! ; ))
      Bon divendres !!

      Elimina
  6. Cal sé previngut i agafar el paraigua, per si cau una xafegada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això li hagués anat be, per espantar al altre Pascal !! heheheh

      Elimina
  7. Caram, trobo que el noi és una mica (bastant) paradet, potser que algú l'espavili, perquè sinó ho haurà d'anar fent a base d'ensopegades com les d'avui...També és una casualitat això dels noms repetits!
    Ves per on, ara ha deixat de ploure i el cel s'ha asserenat, el tímid Pascal s'ha ennuvolat i no s'adona que tornarà a ensopegar si segueix el mateix sistema...Potser que busqui una noia veïna del poble, que pot trobar a la sala de ball on acostuma a anar els caps de setmana i estarà ben contenta que, tímida com ell, algú li digui " marieta vols filar"...
    Bona nit, Artur.

    ResponElimina
    Respostes
    1. En principi, si que ho es de paradet, però al menys ha fet el pas d'intentar fer realitat la cita ! no ha sortit be, però, com dius tu, de les ensopegades també s'apren ; )
      Mira per on, m'has escrit el segon capítol de la història !! heheh la Marieta no sé si voldrà filar... però segur que es donaran un bon ball de rams !!
      Bon dissabte, Roser , una abrasada !!

      Elimina
  8. Respostes
    1. S'ha de vigilar, si !
      Gràcies, Elfree, bon diumenge !!

      Elimina
  9. El Pascal perdedor hauria de contactar amb la Mimi i aclarir els fets... Però res no ens assegura que siga ja massa tard.

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Podria succeir i potser la situació , també faria un gir , qui sap !!
      Gràcies , Vicent !

      Elimina
  10. Molt assenyada aquesta história i amb un missatge.Atreveixte a manifestar abertament els teus sentiments.

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'atreviment no sempre es fàcil ! ....però es bo intentar-ho ; )
      Gràcies , Josep !!

      Elimina
  11. Bon relat, Artur. De vegades la pluja fa estralls al cor. Però, sempre passa el que ha de passar i, possiblement, el que convé a cada pas. Benvinguda timidesa, doncs ens obre un altre camí per passejar.
    Abraçades blaves.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els camins del destí son misteriosos....com diuen ; ))
      No saps mai el que serà millor !
      Mes abraçades !!

      Elimina
  12. Artur,em sento feliç amb els teus relats. M´agraden molt.
    Ets pur sentiment.

    Petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Rosa, em quedaré com el Pascal....sense paraules ! ; ))
      Content de que t'agradin els meus petits relats !!
      Una abraçada !!

      Elimina

Gràcies pel teu comentari !!