27 d’octubre de 2014

"Quedem al Cafè Zurich!"


Animat per un projecte molt engrescador de la Gemma i Companyia , m'afegeixo amb un modest relat, si us agrada una mica......tot vostre !!!


..................................................................
 Cafè Zurich. (Barcelona). 27 d'Octubre 2014. 9'15 hores del matí.  

"........ Bon dia , senyoreta !  Què hi posem ? Xocolata i un bon croissant , acabats de fer? ."
" Bon dia !.... mmmm.... doncs si, per no variar ....i per no pensar massa...! ."
" Molt bé , senyoreta! el que vostè desitgi ! .... les bones costums , val la pena mantenir-les !"
"(..... si, si, mestre...... si sabessis el que jo vull !!....... però no pas tu, m'ho pots servir ...... aisssss...... )."

    La Griselda, ja feia set dies, que anava a aquell cafè tant tradicional, el Zurich  ....Com cada matí, a les 9'15 en punt, seia a la mateixa taula de la terrassa del cafè, que ja començava a omplir-se de gent, ...no podia badar, si no volia perdre el seu lloc.
Aquell matí , per més malícia encara, començaven a caure algunes gotes de pluja de tant en tant, amb lo que la nostàlgia i la tristor anaven augmentant amb cada gota de més que queia al seu voltant.... vindria, avui ?  perquè no ho havia fet ,encara? ...quants "perquès" ennuvolaven el seu cap !....com el núvols que anaven tapant el cel de la Plaça Catalunya.... tot plegat era ben gris, per la Griselda... començant pel seu propi nom, no li calia que a més, li posessin un decorat a to !......

" Alegri la cara, senyoreta, amb aquesta xocolata, acompanyada de tant bon pastisset, li semblarà que ha sortit el Sol , ja ho veurà ! ."
" ...Tant de bo l'encerti , senyor ! que falta em fa ....! "
" Au, va, senyoreta ! No ni haurà per tant.... ja ho diuen... "sempre que plou, hi han núvols al cel, però no sempre que hi ha núvols al cel, plou !!" hehehe.... Aixequi l'ànim, que les noies boniques no poden estar tristes !!."
"....ai, ai,.... que afalagador que és vostè !. Moltes gràcies !!....." 

   Entre glop i glop de xocolata, la dolçor càlida que l'anava envaint per la boca, s'anava transformant en gèlida solitud al arribar al estómac...anava mirant a banda i banda, observant la gent que s'acostava i passava de llarg per davant seu... observant les cares de cada noi, en las que imaginava veure la seva cara, el seu gest...però no, s'equivocava un cop i altre...desolació dins seu, un cop més....
    Feia sis mesos, la Griselda, de viatge per Amsterdam intentant trobar una col·locació de dissenyadora , va conèixer en Vincent, un jove pintor, promesa encara, però que començava a destacar en el mon artístic. Va ser un "flaix" ...un enamorament de sobte, en el que hi van caure els dos. Els dies que van seguir a aquell encontre van resultar fascinants...van recórrer estrets carrers, canals i places de la ciutat, que en Vincent coneixia molt bé i l'amor els acompanyava en cada racó que hi trobaven ...A cada lloc on passejaven, la Griselda i feia una petita comparació amb el seu mon barceloní, i així li explicava al Vincent, les semblances i diferències en les cases dels segles setze i en els racons romàntics,com en un joc, en el que l'art,la decoració, la gent i el paisatge, es confonien i adornaven l'amorosa vida dels dos amants.Si li haguessin predit a la Griselda, no s'ho hauria cregut mai, tant segura com estava ella, de que això del amor era només una bajanada, en la que no hi cauria mai més, des que va trencar amb el gamarús de l'Albert, quan estudiava a la universitat, a Barcelona....El Vincent era del tot diferent!. Sabia com fer-la feliç , com fer-la riure encara que no volgués... i els seus petons !! ....i aquelles mans, que sempre trobaven el lloc idoni on amagar-se sota la seva brusa...mmmm!! On era ara ??. On s'havia ficat ??. Era tot mentida , un altre cop ??, perquè no podia aconseguir una mica de felicitat en la seva vida ??, els "perquès" tornaven a gelar-li l'anima i les gotes de pluja que veia caure al terra de la terrassa,no feien més, que imitar las seves pròpies llàgrimes, que anaven llançant-se des de els seus ulls castanys, cap al buit....  
   Però no deixa de pensar amb ell...no pot evitar-ho! Recorda la tarda en que es van acomiadar a l'Estació Central...tant amorosits com el primer dia.... En Vincent va dir-li que no marxés, que es quedés allà, ja trobarien la manera de tirar endavant...però la Griselda, no si va atrevir.Sense feina, els diners se'n van volant!...i tampoc estava segura d'aquell amor, volía una prova, una "prova d'amor" que li donés aquesta seguretat ... i es van prometre que al cap de sis mesos es retrobarien. Si el seu amor era tant i tant fort , passats sis mesos, serien capaços de trobar-se de nou , i llavors , potser la situació hauria canviat i podrien fer plans per a tots dos....entre llàgrimes i petons...el xiulet del tren va anunciar la sortida, les rodes començaven a girar i la Griselda va saltar a la porta del vagó que ja marxava molt lentament al seu darrera.... "Sis mesos! Sis mesos, Vincent! el 20 d'Octubre a les 9'15 del matí, quedem al Cafè Zurich !! Si m'estimes encara, VULL QUE HI VINGUIS...jo hi serè !!."
....i sense més temps, per a cap més paraula, la porta es tancà entre el dos joves, separant-los definitivament, i una mà a cada costat del vidre ho van voler evitar sense aconseguir-ho.
  Ella,va anar veient com en Vincent s'anava diluint entre la gent que quedava a l'andana fins a desaparèixer de la seva vista... "Quedem al Cafè Zurich !" pensava... i recorda com no van voler saber ni l'adreça ni el telèfon de l'altre...en aquells dies a Amsterdam , no els havien necessitat...i ara, ja era massa tard! Res podia canviar-ho....només quedava un punt de trobada i una data i hora...i creia fermament que en Vincent seria a la cita!!....però, passats ja set dies de la data i sense haver aparegut el noi,ja eren molt minses les seves esperances....
   La melangia dels seus pensaments es va veure trencada de sobte...un trencadís de vidres a la taula del costat , la va despertar del seu estat.... un mòbil amb poca sort i excessiva fúria, va encertar de ple un got a l'altre taula, fent-lo esmicolar en mil bocins ... i una noia enfurismada es va aixecar de cop del seient per marxar...només va arribar a entendre-li dir " què poca-solta és!! Ara em diu que no vindrà !!...Imbècil!! " .... i va desaparèixer, mentre el cambrer corria al seu darrere maleint-la.... en una altra taula, una noia envoltada de mil folis va aixecar el cap un instant , murmurant...."coi d'enamorats! així no hi manera d'escriure ni una rima ni un vers ..." i va tornar a lo seu, a escriure o intentar-ho......  La Griselda, davant del petit incident va pensar que, en això de l'amor, a més d'un el porta de cap, i que no era ella, l'única premiada en els desamors i que després de set dies, si no havia vingut el seu enamorat, ja no ho feria....així que era inútil donar-hi mes voltes.... passaria pàgina , encara que fos a contra cor...va deixar l'import de la consumició a la taula, fent´li un gest al cambrer i va marxar.

Mercatorplein 2b. Amsterdam.20 d'Octubre 2014.9'15 hores del matí. 

  Per fi havia arribat el gran dia ! En Vincent, que ja feia més de tres hores que s'havia desvetllat, neguitós per la cita, va sortir del seu taller amb molt de temps,per dirigir-se al lloc acordat. Tenia unes ganes indescriptibles de tornar a estar amb la Gris, com ell l'anomenava...va creuar alguns carrers i places i a les 9 hores del matí ja seia en una taula del cafè, el Cafè Zurich ! on algun cop i havia anat amb companys seus... Com el deuria conèixer, la Gris, aquell local? si ells dos no hi havien anat en aquells dies....No ho sabia pas...o potser si, que li havia explicat...en fi, per fer passar els minuts que mancaven i que semblaven interminables per ell, va aprofitar per demanar dos cafès i dos croissants recents fets, tal i com li agradaven a la Gris, ja que estava a punt d'arribar !  .....però van anar passant els minuts i algunes hores, i no apareixia.Per fer-se passar l'angoixa i els nervis, va treure el seu bloc de notes i començar a fer un esbós de la Gris, tal i com la recordava, seria un petit regal de benvinguda... però no ho va acabar de ser...desil·lusionat per la absència del seu amor, finalment va marxar de nou al seu taller.

  Durant els sis dies següents va seguir anat al petit cafè Zurich, i a la mateixa hora...potser la Gris, s'havia retardat en el seu viatge ...i dia dia, els dibuixos de la seva musa, van anar passant de la passió i la dolçor a la fredor i el desencís...fins que l'ultim dia d'espera, deprimit del tot va trencar tots i cadascun dels seus dibuixos...la seva musa s'havia oblidat d'ell per sempre més... era evident!.

  Tots dos havien complert amb la seva promesa, els dos van anar a la cita el dia i l'hora acordada, amb tant desig per l'altre, com havien viscut aquells dies, sis mesos enrere....la "prova d'amor" que demanava la Griselda es va complir, però ells dos mai ho sabrien... el destí, burleta ell, els hi va jugar una mala passada i va separar les seves vides maliciosament, qui sap perquè !....unes taules més enllà, al Zurich barcelonès,la Gemma i en Sòcrates, que feien un vermut,tot escoltant el meu relat ,es van mirar l'un al l'altre amb mirada interrogant...al instant, en Sòcrates va dir-li en confidència a la Gemma..."
Com diu l'amic Alcibíades,només sé que no sé res!"...La Gemma li picà l'ullet, somrient i jo, me'n vaig anar cap dins el Cafè, a seguir practicant de "Ànima del Zurich".

..........................................................


Blue instant.

38 comentaris:

Ferran d' Armengol ha dit...

Doncs quina peneta que m'han fet tots dos, al cap i a la fi, les intencions eren bones, però crec que hi ha una manca de comunicació importat entre ells.
Un relat ben trobat i portat!

cantireta ha dit...

Sense adreça era difícil quedar... M'agrada, tot i ser trist.

Gràcies!

Carme Rosanas ha dit...

Si és que no es poden fer les coses d'aquesta manera.... quedar així sense que quedi clar, deixat aquesta possibilitat d'un mal entès tan terrible... Només que he llegit la manera que van quedar, ja he pensat, això no pot anar bé... a qui se li acudeix no parlar de la ciutat? I és que això semblava important, eh? Quins badocs!!!

Una bona participació, Artur... un aplaudiment per a tu, I un parell de calbots per a ells... mira que espatllar-me un final feliç!!! :D

Sílvia ha dit...

Ostres, m'he quedat sense paraules, Artur!! És una història preciosa, encara que els protagonistes no deuen pensar el mateix (pobrets!). M'encanta com ho expliques i com està ambientada. I a més ho has lligat perfectament amb els altres relats com un trencaclosques. Encara ric amb la Gemma i Sòcrates fent el vermut. Hi quedarà genial al llibre (cada dia creix amb més força!).

Ah, i a més amb una imatge fantàstica! Quedarà brodat tot plegat. Olé!!

Sílvia ha dit...

Una cosa, l'hora d'en Vincent està bé? 0'15 hores o potser és 6'15? No em surten els números... (L'estic revisant per afegir-lo a l'esborrany del llibre)

Gemma Sara ha dit...

Que booooo!!! M'ha encantat, tu diràs! A més dijous me'n vaig a Amsterdam, a veure si hi veig en Vincent! O a Sòcrates, que tot pot ser! Gràcies!

artur ha dit...

Uiss, gràcies ! Ha sigut un lapsus...ja ho he corregit, son les 9'15 hores....tanta anar amunt i avall, me liat una miqueta ! hehehe

Loreto Giralt Turón ha dit...

Caram, pobres. Tant fàcil que hauria sigut enviar-se un wassap si l'haguessin tingut! Molt bo, Artur. M'ha agradat.

artur ha dit...

No es van entendre prou bé, és cert, Ferran !
Gràcies per la visita !

artur ha dit...

Era una mica de repte !....i el destí, va decidir per ells ; )
Gràcies, Cantireta !

artur ha dit...

Hehehe..... per això la Griselda li va dir " VULL QUE HI VINGUIS !" pensant que entendria que aniria a Barcelona a per ella..... una mica agosarat i a la fi , dramàtic...no li va sortir bé .
Gràcies, Carme !

maijo ha dit...

Un post encantador. Tant el dibuix com el relat, transmeten color i vitalitat. Malauradament, com la mateixa vida, hi ha esdeveniments que no tenen res a veure amb la idea preconcebuda. I és que cometre errors forma part de la nostra essència. El que compta és el camí i les ensenyances.
Salutacions, Artur.

artur ha dit...

Gràcies, mestre !! Vaig pensar que sent el Zurich, un lloc de trobades , estaria bé que interactuessin els personatges dels vostres relats en la meva història , intentant donar aquest ambient....al menys era la idea que tenia ; ))
Si t'agrada la imatge, la podeu fer servir sense problema !!
Una abraçada !!

artur ha dit...

Hehehe , gràcies Gemma !! Si vas a l'adreça del meu relat, la de Amsterdam, hi trobaràs el Cafè Zurich , que és real !! A veure si en Vincent encara el visita o potser si el trobes, et fa un bon dibuix pel llibre !!
Bon viatge !!!!

artur ha dit...

Aquest era el repte ! Cap contacte fins el dia acordat , al Cafè Zurich .... una llàstima, no haver lligat una mica millor l'encontre !!
Gràcies, Loreto !!

artur ha dit...

Tens molt de raó, Maijo ! La Vida ens guarda cops amagats i ens fa ballar de manera diferent a com voldríem, moltes vegades ...
Gràcies , una abrasada !!!

joan gasull ha dit...

No to pot ser perfecte, potser el destí els té preparat alguna cosa millor.

artur ha dit...

Amb el destí , ja se sap .... igual et fa un favor com et fa un nyap !! ; ))
Salutacions, Joan !!

Bruixeta ha dit...

Pobre parelleta, si en el fons ells si que s'estimaven de veritat... Mal xinat de destí!!!
Un gran relat Artur.

Helena Bonals ha dit...

M'agrada molt la il.lustració i la narració! Molt romàntiques.

artur ha dit...

A aquest destí, li haurem de dir quatre coses ben dites !! heheheh
Una abrasada, Bruixeta !!

artur ha dit...

Moltes gràcies, Helena !!
Has vist que al relat també hi surt una poeta molt treballadora ?? heheheh
Una abrasada !!

Helena Bonals ha dit...

Que bo ets, Artur!!!

M. Roser ha dit...

Pel què veig tots dos van complir la promesa, però amb una setmana de diferència...Hagués estat bé que haguessin coincidit l'últim dia que hi va anar ell, amb el primer dia que hi va anar ella. Trobo que van tenir prou paciència d'anar-hi una setmana seguida...
El seu va ser un amor romàntic - turístic.
Hi ha una frase que he trobat mol encertada:"Tot plegat per la Griselda tot era gris, començant pel seu propi nom"!
Petonets.

xavier pujol ha dit...

Hi ha equivocacions que la raó no entén perquè són equivocacions del cor.
He trobat molt bons, tant el conte com el dibuix.

ignasi ha dit...

Ja és mala sort, ja... ben pensada aquesta història! Enhorabona!

artur ha dit...

Exagerada !! hehehe

artur ha dit...

M'agrada això del "amor romàntic-turístic" ! hehehe
No es van entendre del tot, amb l'ajuda del destí !
Una abrasada, Roser !

artur ha dit...

Moltes gràcies, Xavier !
Tens raó , hi han coses que no s'acaben d'entendre mai !!

artur ha dit...

.... i tant que sí !!
Molt agraït, Ignasi !

Imma Ginovart Lluís ha dit...

Enhorabona pel relat i la il·lustració, tan acolorida, ni un pèl de grisor. M'agrada molt!

Blanka ha dit...

Pues me han dado penita los pobres...
Aunque les faltó entenderse en lo principal, la comunicación es primordial.
Un beso Artur

El que em passa pel cap ha dit...

Una història molt ben trobada i gens inversemblant!
Sap greu per aquest amor tan bonic, convertit en desengany per un mal entès.
M'ha agradat, Artur

Elfreelang ha dit...

molt bona aportació!!!!!

artur ha dit...

Moltes gràcies, Imma ....visca els colors !!

artur ha dit...

Un pequeño malentendido ,que hizo un gran desastre, Blanka !
Un saludo !!

artur ha dit...

Gràcies !! Son aquelles coses que passen i no sabem com, eh !
Salutacions !!

artur ha dit...

Gràcies, Elfreelang !!
Salutacions !!