1 de novembre de 2014

La partida.


       Al Joan, ja feia dies que se'l veia pel cafè. Anava armat amb el seu tauler de escacs i les seves figures preferides, las de fusta, que els hi havia fet el seu pare quan era petit i el va ensenyar a jugar. Com cada matí, seia a la taula del racó, es demanava un "carajillo" de rom ben apanyat i es treia una bona faria de la butxaca, que encenia  amb gran destresa, tot ignorant al cambrer, que li deia un cop i un altre, que no era permès fumar al interior del local ...però ell , ni cas ! .  Així que tenia servit el "carajillo", posava el tauler a punt...figures blanques pel contrari i les negres, las seves preferides, per ell.... i un cop tot a lloc, esperava .
Esperava al seu contrincant ..... per iniciar la partida.... Passaven les hores i res, tot seguia al seu lloc i el seu esperat rival, sense aparèixer. I així , uns quants dies....fins que al novè dia , quant ja tenia tota la cerimònia feta i la espera havia començat, per fi, va aparèixer algú !. 
     Un element una mica misteriós, vestit amb una capa fosca, crec que negre, o ho semblava... es  va  acostar a la taula de'n Joan i amb un gest , que volía ser una salutació, li va dir: " Ja he arribat! Estàs a punt ?", a lo que el Joan, li va replicar, "Carai, noia , ja era hora ! Ja dubtava que vinguessis !! ".  " Jo, sóc molt puntual sempre. Si no he vingut abans , era perquè no era el moment indicat !" .  
      El Joan, que era burleta de mena, va dir-li " Va, no tinguis tanta presa ! Saps jugar als escacs?, vols que fem una partida ? ". Amb sorpresa , donat que no ho esperava, ella li va contestar "I és clar que si! El que passa és que no tinc mai ningú , amb qui jugar i he perdut pràctica!".
      "Doncs, aprofita la ocasió i juguem'hi ara que pots!. I mira, si guanyes tu ens anem volant, per no fer més tard , però si sóc jo qui guanya, et tocarà venir la setmana que ve , com a penyora, al mateix dia i hora i tornarem a provar, què et sembla ? " deia en Joan, mentre se la mirava amb ulls de murri.  Ella no s'ho va pensar gaire, "D'acord !, i sense trampes, eh ! que no em coneixes com sóc! ".
        La partida és va iniciar i amb ella la xerrameca de'n Joan, que va començar a explicar-li històries de joventut , per distreure-li la atenció del joc,  i com veia que a ella li agradaven , cada cop es va engrescar més. Així va anar passant el matí , i entre riures, històries i jugades, la partida va arribar al final i per sorpresa de'n Joan, va guanyar la partida amb una jugada excepcional, tot i que feia molt de temps que no hi jugava tampoc...... Seguint el tracte, van quedar per la setmana vinent per tornar-hi.      Setmana rera setmana, i ja en portaven gairebé més d'una dotzena ! , tornaven a la cita del cafè, per fer la partida pertinent.  En Joan no sortia del seu astorament, no pensava que era tant bon jugador, no en perdia ni una ! ai, si el veies el seu pare ....hehehe.  Però com tot té el seu final, un dia va arribar que, amb tanta "palique" i tants riures , en Joan , va anar fent una jugada equivocada rera altre. Aquell matí, l'escac i mat va venir de les blanques !  .... i la partida i el tracte, van arribar al seu final. 
   Sorprès en Joan , per la seva mala traça d'aquell dia i sabent el que passaria ara, li va dir a ella "Ostres ! Avui , si que m'has fotut bé !!....ara ja no tinc escapatòria, oi ? ".
  A lo que ella, una mica resignada amb la situació, va respondre " Tu  si que m'has fotut bé a mi , Joan !!  Ara que tenia algú amb qui poder jugar a l'escacs i escoltar històries tant divertides, vas i perds !!....jo , que cada setmana em deixava guanyar per poder tornar-hi !!.... au va , passa  !! ".
   I així va ser , que tant maldestrament, en Joan li va perdre la partida a La Parca.

Blue instant.


25 comentaris:

Sílvia ha dit...

M'has fet somriure! Així que la Mort també necessita companyia, potser per això hi ha vegades que ens salva la vida. M'agrada molt aquesta idea. Aquest també serviria per al Zurich? No sé si ho havies pensat, hehe... Bé, la decisió és teva. El dibuix és maquíssim, amb un toc divertit i ideal per al dia d'avui. Una abraçada!

artur ha dit...

Tothom necessita companyia en algun moment o altre , segurament que a Ella també li agradaria, tot i la feina que fa....
El relat, com dius, l'havia pensat pel dia d'avui , per treure algun somriure a algú , sembla que ho he aconseguit amb tu ! hehee ..... i si et serveix pel projecte , doncs endavant ! a veure si ens hem sortim be !! ; )
Abrasades !!!

Bruixeta ha dit...

Ostres! No m'esperava aquest final. M'ha sorprès gratament.

Sílvia ha dit...

Sí? Doncs amb el teu permís l'afegeixo als enllaços i a l'esborrany del llibre. M'ha encantat, de veritat.

Ferran d' Armengol ha dit...

Molt bo, un relat distret i divertit, hom diria que ja hauria de saber qui era ella, però potser ho he volgut ignorar i el final m'ha sorprès, felicitats! Jo també crec que serveix per al Zuric, de fet el veig fins millor que l'altre, que també em va agradar, però aquest té més teca, més lectures i sap tocar la fibra sense ser empalagós. Bona sort! (Miraré a veure si tinc alguna història de bar per encabir al projecte Zuric!)

artur ha dit...

Gràcies, redactora jefe !! ; ))

Loreto Giralt Turón ha dit...

Que era la parca es veia a venir, i més tenint el compte el dia que som. Però el final és d'allò més original. M'ha agradat molt! I el dibuix, tb.

M. Roser ha dit...

Ens ho as posat molt fàcil Artur, amb el dibuix, tot just començar a llegir ja he pensat qui seria la contrincant...
Però si es deixava guanyar els altres dies, ja no li venia d'un!
Conec alguna llegenda d'algú que vol burlar la mort, però sempre acaba ella sent la guanyadora.
Bon vespre, Artur.

artur ha dit...

Moltes gràcies , Bruixeta !!

artur ha dit...

Gràcies, Ferran ! L'altre relat era amb un punt de melancolia i volia enllaçar els peronatges dels altres relats, ja que el Zurich és lloc de trobades ! Aquest, es més per la Diada que era, de Tots Sants i és mes curtet i divertit , son diferents ! ; )
Animat ! que a la redacció del Projecte Zurich, estaran contents de tenir-te amb un relat teu , segur !!

artur ha dit...

Si, Loreto, que era la mort, ja es veu a venir.... la sorpresa és la resposta que li dona ella , al guanyar la partida ! Quina llàstima que Ella, sempre compleix els pactes i no se'n salta cap !
Gràcies , una abrasada !!

artur ha dit...

Ai , Roser !! Es que avui , volia fer-lo curtet i divertit ....hehehe....ja ho possaré més difícil en un altre ocasió !! ; ))
Bona nit, poeta !!

Elfreelang ha dit...

genial el relat genial! recordo ara una peli on jugaven una partida d'escacs .....el teu relat és més alegre

Helena Bonals ha dit...

Sempre amb sentit de l'humor, Artur!

artur ha dit...

Si, recordo la peli, si no m'equivoco era de Bergman i molt més filosòfica !!
Salutacions Elfreelang !!

artur ha dit...

...I que no ens falti, Helena !! ; ))
Bon dimarts !!

maijo ha dit...

Carai! Si això passa al Zurich, jo no hi aniré pas. Una història molt adient per a aquestes dates. El dibuix, també :-)

xavier pujol ha dit...

RIP

artur ha dit...

hehehe..... a pesar de ser una partida divertida, (al menys aquesta) , que trigui molt a arribar !!!
Gràcies, maijo !!

artur ha dit...

Amen !

Imma Ginovart Lluís ha dit...

Aquesta partida sembla que la tenim perduda, però Joan s'ho va passar bé mentre jugava. Trobo que és el que compta i ho has reflectit molt bé. Salutacions!

Imma Ginovart Lluís ha dit...

Em sembla que aquesta partida la tenim perduda, però Joan s'ho va passar bé, que és el que compta, com tu has reflectit en la narració. Salutacions!

.Josep Aguilera ha dit...

Las ilusions d'en Joan i la mirada perduda de la solicitut es van topar amb la mor irònic.
una abraçada.
Tarda de Schubert.

artur ha dit...

Les males situacions s'han de intentar passar de la millor manera possible , Inma !!
Una abraçada !!

artur ha dit...

Schubert hi hauria posat una bona melodia a l'escena, Josep !!
Gràcies per la banda sonora ; )